No és un xat més. És el que es recorda de la teva finca, et tracta de tu, no t'embolica amb paraules estranyes i t'avisa abans que passi. Apunta el que dius i ho deixa tot al seu lloc. El teu temps, al camp.
No has de dir les coses «bé». Li parles com parlaries amb la teva colla. Ell entén el modisme, l'abreviatura, els noms de les teves parcel·les. Si alguna cosa no li queda clara, pregunta — no s'ho inventa.
Et tracta de tu. Fa servir la paraula del teu poble. Res de argot tècnic ni anglès innecessari.
Li expliques una cosa i la deixa escrita al seu lloc. Quadern, factura, contracte — el que toqui.
Coneix les teves parcel·les, els teus conreus, els teus compradors. No li has de repetir res.
Glaçada de matinada, plaga al poble del costat, termini de la PAC. T'avisa amb temps.
Cada dada porta la seva font. Si t'ensenya un preu, saps de quina llotja surt i quan.
No s'inventa res. Si una pregunta no la pot contestar amb seguretat, t'ho diu i t'orienta.
No hi ha bronca si fas alguna cosa a la teva manera. T'ensenya altres formes, però la finca és teva.
El que expliques al Casti es queda amb tu. Si vols compartir-ho amb la teva cooperativa o el teu gestor, ho decideixes tu.
Res de tecnicismes per vendre't fum. Si una cosa es diu d'una altra manera, la diu així.